Qualitat de models i estandardització d’objectes BIM

Si acceptem que treballar en BIM suposa gestionar tota la informació que es genera al llarg de cicle de vida d’un actiu, haurem de convenir que cal disposar d’una estructura d’aquesta base de dades que sigui eficient.

La informació que conté un model BIM està íntimament relacionada amb la construcció virtual, consistent en agregar d’una forma específica, ordenada i coherent, allò que anomenem “objectes”. La juxtaposició d’objectes acaba generant un model d’edifici o d’una infraestructura que, en si mateix, és una base de dades composada per les dades gràfiques i les no gràfiques que aporta cada objecte al conjunt.

Si aquesta és la forma en que es genera la base de dades que suposa BIM, estarem d’acord en la necessitat d’assegurar la qualitat dels objectes que utilitzem, atès que repercutirà de forma directa sobre la qualitat global del propi model. No hi ha un model BIM de qualitat, sense objectes de qualitat.

El treball en BIM és per naturalesa col·laboratiu, la qual cosa fa que diferents agents especialistes en àrees de coneixement diverses, configurin models que acabaran complementant-se mútuament en la definició  d’un actiu. En aquest sentit, i front la necessitat de trametre o intercanviar informació continguda en els models, cal un acord en els criteris que configuren els objectes que s’incorporen.

Els productes que s’utilitzen en la construcció són produïts per la indústria sota marques comercials. Correspon als fabricants d’aquests productes facilitar la informació digitalitzada de tots ells sota la forma d’objectes. Un projecte passa per diverses etapes de maduració, i la determinació de la marca comercial i model de cada component d’una obra pot arribar en fases diferents: en la redacció del projecte executiu (cas de la promoció privada), o en la fase de construcció quan es tracta d’una obra de promoció pública. Per tant, es bastant evident que durant un cert temps  -situat en les fases inicials d’un projecte- cal disposar d’objectes genèrics, sense marca. Es tracta d’objectes que prescriuen condicions a complir que hauran de ser satisfetes, en alguna fase posterior, pels productes de marca que finalment s’incorporin a l’obra.

Aquesta dualitat, objecte genèric-objecte de marca, determina la necessària disponibilitat d’objectes dels dos tipus, amb una estructura d’informació consistent que garanteixi, en el pas del producte genèric al de marca, la persistència de la informació requerida.

Tots dos, els objectes genèrics i els de marca, configuren el que anomenem “biblioteca d’objectes BIM”, i cadascun d’ells cobreix una determinada etapa de les fases per les que passa un projecte al llarg del seu cicle de vida.

El valor prescriptiu dels objectes genèrics, dona pas al valor prestacional declarat dels objectes de fabricant. La digitalització de la informació presentada d’acord a un mateix estàndard, ha de facilitar avaluacions comparatives objectives que permetin optimitzar i aplicar les decisions més eficients per a cada cas concret. Per extrapolació, si es té la capacitat de comparar objectes, es tindrà també la possibilitat de comparar models i projectes. I encara podem anar més lluny si considerem que l’estandardització de models farà possible analitzar i extraure conclusions de la comparativa de projectes, la qual cosa és indispensable si encarem l’eficiència global del sector de la Construcció.

L’estàndard eCOB ha estat desenvolupat sota aquesta perspectiva i pretén ser una proposta oberta i evolutiva. Oberta per que doni servei a la creació d’objectes a qualsevol empresa que s’hi dediqui, professionals del sector, entitats, organismes, empreses i associacions que representin diferents subsectors que produeixen o gestionen els productes de la construcció. Evolutiva, perquè sigui capaç d’adaptar-se i encaixar amb el caràcter propi de cada tipologia de productes en les diferents fases del cicle de vida, així com a les necessitats i el progrés de l’entorn de treball BIM.

L’estàndard també pretén facilitar la interoperabilitat, observant la perspectiva internacional, i portant-la cap a la realitat local. D’aquesta forma l’estàndard eCOB, fa un esforç per assimilar fins allà on és possible el format IFC[1], i quan no ho és, estableix la forma d’implementar propietats que siguin compatibles.

eCOB dona resposta, per tant, al format obert d’intercanvi més estès, així com a las diverses plataformes de modelat, assegurant sempre un mateix nivell de qualitat, sigui quina sigui la procedència dels objectes.

[1] Industry Foundation Classes. buildingSmart.